OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

dret de reunió

substantiu masculím
Dret civil    Dret processal i penal
dret civil dr civ i dret penal dr pen
Dret de reunir-se les persones en un mateix lloc de comú acord amb la finalitat d’assistir a un esdeveniment, de discutir temes d’interès comú o simplement de conversar amigablement.

No té l’oficialitat i solemnitat d’una assemblea o d’una convenció i, en general, suposa un nombre de persones no gaire gran. Dret fonamental i irrenunciable de tot ciutadà, fou inclòs en la Declaració Universal dels Drets Humans. La majoria de legislacions el reconeixen, si més no en teoria (la qual cosa és freqüent en estats totalitaris), en regulen l’exercici i en determinen els límits. En països democràtics aquest dret és molt ampli (les úniques limitacions solen fer referència al caràcter no pacífic i al fet de dur-hi armes); és, però, com més va més restringit en sistemes totalitaris a mesura que limiten els drets polítics i civils. A l’Estat espanyol, durant el franquisme, malgrat que la legislació en teoria reconeixia el dret de reunió, de fet resultava impossible de practicar-lo, ateses les innombrables traves dels permisos governatius. La manca de requisits oficials convertia la reunió en delicte contra la seguretat de l’estat, que hom castigava amb dures penes repressives. La nova legislació sobre el tema (1976), així com el signament oficial de la Convenció Europea per a la Salvaguarda dels Drets Humans (1977), han restablert la llibertat de reunió.

Col·laboració: 
JJQ / FCV

Llegir més...