OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

revisionisme

substantiu masculím
Política
ciències polítiques polít
Nom amb què hom designa les posicions que partint del marxisme n’expressen una revisió en els aspectes filosòfics, econòmics i polítics.

Aquest terme fou emprat a la fi del s. XIX pels marxistes ortodoxos per a designar les teories d’Eduard Bernstein, que plantejaven un procés de construcció del socialisme basat en el reformisme polític i contrari a les tesis revolucionàries del marxisme. Tingué, doncs, inicialment un sentit pejoratiu. El revisionisme negà la “teoria de l’esfondrament” (Zusammenbruchstheorie) basant-se en la capacitat d’adaptació del capitalisme per a superar i evitar les crisis. En conseqüència, tragué importància a la lluita de classes i plantejà una conquesta gradual del poder polític mitjançant mètodes democràtics i una millora de la condició obrera gràcies a l’acció sindical dels treballadors. L’actuació parlamentària dels socialistes havia d’aconseguir la promulgació d’una legislació social com més va més avançada i la creació d’uns serveis socials com més va més amplis. Aquest procés havia de portar, segons aquesta teoria, a una superació pacífica de les contradiccions capitalistes i a una transformació gradual del capitalisme en el socialisme, sense traumes ni ruptures. En el terreny filosòfic, el revisionisme suposà l’abandó del materialisme dialèctic i el retorn a l’idealisme kantià. Malgrat l’oposició a les seves tesis, encapçalada per K. Kautsky i Rosa Luxemburg, el revisionisme arrelà fortament en la pràctica de la socialdemocràcia alemanya i en la d’altres partits socialistes europeus (socialdemocràcia).

Col·laboració: 
JGI

Llegir més...