Fou descobert l’any 1839 per R. Piria en la degradació de la salicina. Hom l’obté industrialment per tractament del fenòxid sòdic amb diòxid de carboni i calor amb posterior acidificació. Presenta una forta associació intramolecular per pont d’hidrogen i és emprat fonamentalment en la fabricació de l’aspirina i de diversos èsters (salicilat), i d’altres derivats que també presenten activitat farmacològica, com a intermedi en la síntesi de colorants i perfums i com a fungicida. Tot i presentar activitats antipirètica, analgèsica i antireumàtica, no és emprat en medicina a causa de la seva toxicitat.
m
Química