sassànida

f
m
Història

Membre d’una dinastia persa, originària de Fārs, que substituí la dels arsàcides en l’imperi Persa des del 224 fins al 651.

Els seus fundadors foren Pābagh i Ardašīr (en grec Artaxerxes), fills d’un sacerdot de Persèpolis, els quals es rebel·laren contra l’arsàcida Artaban IV (224). Ardašīr fou proclamat rei a Ctesifont i el 226 era ja senyor de tot l’imperi, que centralitzà fortament, fonamentà en el mazdeisme i unificà el persa mitjà (persa), que convertí en llengua oficial. L’amenaça dels pobles germànics en el Danubi i en el Rin li permeté de tenir a ratlla els exèrcits romans. El seu fill Sapor I (242-272) estengué el seu poder sobre Armènia i Mesopotàmia i, en la lluita contra els romans, vencé i féu presoner l’emperador Valerià (260). La crisi interna que seguí la seva mort facilità una expedició romana fins a la mateixa Ctesifont i el restabliment de Tiridates en el tron d’Armènia. Sapor II (310-379) reconquerí Ctesifont i restablí el seu poder sobre Armènia i, finalment, vencé Julià l’Apòstata, que morí en la batalla (363). Bahrām IV (379-~421) hagué de cedir la meitat de l’Armènia a Teodosi el Gran (390). Sota Bahrām V (~421-438) i Peroz (438-484), s’intensificaren les incursions dels huns heftalites, els quals, tot i algunes derrotes, aconseguiren d’imposar-se i fer pagar tribut (484-486). Les lluites de Cosroes I de Pèrsia contra Justinià eixamplaren el domini persa fins a Antioquia de Síria i, un cop signada la pau (532), Cosroes pogué reduir els huns més enllà de l’Oxus, que esdevingué frontera oriental de l’imperi, i estengué el domini fins al Iemen (570). Les conquestes de Síria, Palestina, Àsia Menor i Egipte, sota Cosroes II de Pèrsia, portaren l’imperi Persa a la màxima expansió, ben efímera, per cert, puix que Heracli el sotmeté aviat a tutela, un cop vençut i assassinat Cosroes (628). El darrer sassànida, Yazdgard III (632-651), veié com queien sota els àrabs Selèucia i Ctesifont (637) i els seus exèrcits eren derrotats a Nehavend (642). Assassinat (651), els seus descendents es refugiaren a la Xina, on conservaren el títol un quant temps. La religió mazdea només es conservà a la regió de Kerman i entre els emigrats a l’Índia (parsi).