OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

sassànida

substantiu masculím
substantiu femeníf
Història
història hist
Membre d’una dinastia persa, originària de Fārs, que substituí la dels arsàcides en l’imperi Persa des del 224 fins al 651.

Els seus fundadors foren Pābagh i Ardašīr (en grec Artaxerxes), fills d’un sacerdot de Persèpolis, els quals es rebel·laren contra l’arsàcida Artaban IV (224). Ardašīr fou proclamat rei a Ctesifont i el 226 era ja senyor de tot l’imperi, que centralitzà fortament, fonamentà en el mazdeisme i unificà el persa mitjà (persa), que convertí en llengua oficial. L’amenaça dels pobles germànics en el Danubi i en el Rin li permeté de tenir a ratlla els exèrcits romans. El seu fill Sapor I (242-272) estengué el seu poder sobre Armènia i Mesopotàmia i, en la lluita contra els romans, vencé i féu presoner l’emperador Valerià (260). La crisi interna que seguí la seva mort facilità una expedició romana fins a la mateixa Ctesifont i el restabliment de Tiridates en el tron d’Armènia. Sapor II (310-379) reconquerí Ctesifont i restablí el seu poder sobre Armènia i, finalment, vencé Julià l’Apòstata, que morí en la batalla (363). Bahrām IV (379-~421) hagué de cedir la meitat de l’Armènia a Teodosi el Gran (390). Sota Bahrām V (~421-438) i Peroz (438-484), s’intensificaren les incursions dels huns heftalites, els quals, tot i algunes derrotes, aconseguiren d’imposar-se i fer pagar tribut (484-486). Les lluites de Cosroes I de Pèrsia contra Justinià eixamplaren el domini persa fins a Antioquia de Síria i, un cop signada la pau (532), Cosroes pogué reduir els huns més enllà de l’Oxus, que esdevingué frontera oriental de l’imperi, i estengué el domini fins al Iemen (570). Les conquestes de Síria, Palestina, Àsia Menor i Egipte, sota Cosroes II de Pèrsia, portaren l’imperi Persa a la màxima expansió, ben efímera, per cert, puix que Heracli el sotmeté aviat a tutela, un cop vençut i assassinat Cosroes (628). El darrer sassànida, Yazdgard III (632-651), veié com queien sota els àrabs Selèucia i Ctesifont (637) i els seus exèrcits eren derrotats a Nehavend (642). Assassinat (651), els seus descendents es refugiaren a la Xina, on conservaren el títol un quant temps. La religió mazdea només es conservà a la regió de Kerman i entre els emigrats a l’Índia (parsi).

Col·laboració: 
RLM / JTR

Llegir més...