semiòtica

f
Lingüística i sociolingüística

Terme usat generalment com a sinònim de semiologia pels autors anglosaxons (particularment Ch.S.Peirce i Ch.Morris).

Bé que han prescindit més de l’enquadrament social de l’estudi dels signes en la semiologia de Saussure i han considerat la semiòtica o bé com una teoria general dels signes o bé com l’estudi d’algun sistema molt particular de comunicació (codi de senyals de carretera, marítims, etc). Ha dedicat una atenció, si no exclusiva, sí preferent, al llenguatge humà, sia com a llengua funcional, sia com a base per a l’elaboració d’un sistema nou d’expressió: el llenguatge literari, filosòfic o científic.