senilitat

f
Patologia humana

Estat de debilitament fisiològic i, sobretot, mental que excedeix considerablement el grau d’involució normal propi de l’envelliment i que depèn de factors patològics.

Preparada sovint per la presenilitat, pot també presentar-se de sobte; i en qualsevol cas és determinada per afeccions anteriors (traumatismes físics o emocionals, infeccions generals o focals diverses, intoxicacions —com és ara per l’alcohol o el tabac—, etc) o àdhuc per factors hereditaris. Caracteritzada per una disminució de funcions primàries (desgana, insomni) i de forces i resistència, per una torpor de moviments, pel tremolor, pel desordre dels òrgans sensorials, etc, la senilitat es manifesta psíquicament en estats depressius (amb afebliment intel·lectual, fatigabilitat i trastorns de l’afectivitat i de l’humor), en psicosis (malenconia, manies o deliris i demències, etc).