En l’ambient politicosocial del món medieval, els senyors (domini, seniores) ostentaven una funció preeminent, bé per llur condició nobiliària, bé per llur poder econòmic o polític, enfront dels membres de classes inferiors o àdhuc de la mateixa classe nobiliària, per la relació contreta amb ells. Així, el senyor feudal és el noble que concedeix a un altre noble (vassall, senyor feudatari) una terra en feu, o li encomana un castell, en canvi de la prestació d’homenatge i satisfacció d’uns serveis determinats. El vassall noble que rep el feu també se sol anomenar senyor feudatari, i al seu torn pot constituir-se senyor de vassalls inferiors. Hom anomenava senyor sòlid, melior senior, el qui havia rebut homenatge sense limitació de cap mena. El senyor merament dominical, rep també l’homenatge dels seus vassalls no nobles, obligats pel conreu de les seves terres a una fidelitat i satisfacció de les rendes i prestacions agràries que li són inherents. El senyor jurisdiccional substitueix el rei o comte en l’exercici de funcions de sobirania —bé que d’una manera limitada— en l’àmbit geogràfic de la seva senyoria (baronia). Ben sovint coincidien en un mateix titular (eclesiàstic o civil) la condició de senyor dominical i senyor jurisdiccional d’un lloc o una comarca determinats.
f
m
Història