Originàriament, el mot fou aplicat als bessons Eng i Chang, nascuts a Siam, monstre toracòpag, que visqué seixanta-tres anys (1811-74), casat amb dues germanes i pare de vint-i-dos fills, i que a mitjan s XIX fou exposat a la curiositat del públic europeu. Aquests monstres reben denominacions diferents segons el lloc de conjunció dels cossos: sincèfals, quan tenen un únic cap; craniòpags, quan tenen dos caps, bé que adherits; diprosops, quan tenen un únic cap, però amb dues cares oposades; isquiòpags, units per la pelvis; toracòpags, units pel tòrax, etc. La possibilitat d’una separació varia d’un cas a un altre: en general és possible en individus adherits parcialment per teixits tous o per segments d’esquelet no essencials (articulacions extremes), però és impossible quan la unió és feta per mitjà d’un òrgan comú (cervell, aparell circulatori, tòrax, columna vertebral, etc).
adj
Patologia humana