OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

sikh

substantiu masculím
substantiu femeníf
Història    Sikhisme
història hist
Membre de la comunitat religiosopolítica que professa el sikhisme.

Establerts originàriament al Panjab, on viuen encara la majoria, els sikhs parlen majoritàriament panjabi, bé que la llengua no és considerat el tret més definitori de la seva identitat. La religió sikh i els preceptes ètics que l’acompanyen fou fundada per Nanak (1469-1538). El seu caràcter, originàriament pacifista i devocional, es convertí progressivament en guerrer, sobretot per obra del desè i últim guru Gobind Singh (1666-1708), que, en intervenir a favor d’un dels seus germans derrotats el 1658 pel musulmà Aurangzeb, provocà la persecució per part dels mogols, que els obligà a fugir del Panjab oriental. Insurgits diverses vegades (segle XVIII), el príncep Ranjīt Singh creà un estat independent al Panjab (1801) i al Caixmir (1819). S’oposaren a la dominació britànica i foren reconeguts després de la primera guerra sikh (1844-48), bé que en una segona insurrecció (1849) foren vençuts.

Esdevinguts aliats dels britànics, als quals forniren sobretot de personal militar per a l’exèrcit colonial, el 1919 tingué lloc la massacre d’Amrítsar, a la capital religiosa dels sikhs, quan el general E.H. Dyer ordenà obrir foc sobre una manifestació i causà la mort d’unes 400 persones, fet considerat el declivi del domini britànic de l’Índia. Després de la guerra indopakistanesa i la partició del Panjab (1947), molts sikhs del Pakistan fugiren a l’Índia, on iniciaren una pugna per ser reconeguts. El 1966 obtingueren l’autogovern en una part del Panjab, però molts sikhs  consideraren insuficients les concessions. Mantingueren, però, la seva oposició al govern i maldaren per obtenir una autonomia més àmplia, el reconeixement oficial de llur religió i la incorporació de la ciutat de Chandīgarh a l’estat del Panjab. Vers el 1981 esclataren greus incidents, que posaren en evidència el progressiu enfrontament entre les comunitats sikh i hindú. El govern de l’estat menà, el 1984, una dura repressió dels elements extremistes, especialment al Temple d’Or d'Amrítsar, liderats per Jarnail Singh Bhindranwale. El mateix any, la primera ministra de l’Índia, Indira Gandhi, morí en un atemptat protagonitzat per militants sikhs membres de la seva guàrdia personal. En les persecucions subsegüents al magnicidi, milers de sikhs foren assassinats.

En època més recent, el sikh Manmohan Singh, primer ministre en 2004-13, és considerat l’artífex de la transformació de l’Índia en un dels principals països emergents. Des del 1849, amb la caiguda de l’estat independent del Panjab, la diàspora sikh ha estat intensa. Es calcula en uns 24 milions la població sikh, més del 70% de la qual viu al Panjab, al voltant del 13% en altres estats de l’Índia i la resta, sobretot, a la Gran Bretanya, el Canadà i els Estats Units. A Catalunya eren uns 12.000 a mitjan segona dècada del segle XXI. El 2017 la comunitat sikh de Catalunya rebé el premi Martí Gasull i Roig en reconeixement de la defensa i la promoció del català.

Data de revisió: 
2017-03-24

Llegir més...