En els simuladors passius , el model és constituït, generalment, per un circuit elèctric el comportament del qual és anàleg al del fenomen a estudiar. En els simuladors actius , un model matemàtic de la realitat a estudiar (representada per un conjunt d’equacions) és tractat per mètodes de càlcul numèric o analògic mitjançant un ordinador o un calculador analògic —i sovint per una combinació d’ambdós—. Exemples concrets d’aplicació són els simuladors espacials , utilitzats per a recrear a terra les condicions de llançament o de vol dels ginys espacials; els simuladors de vol , emprats per a ensinistrar els pilots en el maneig d’un avió, que consisteixen en una reproducció de la cabina de pilotatge, davant de la qual una pantalla reprodueix de manera dinàmica i realista qualsevol mena de pista d’aterratge; aquesta cabina es mou imitant fidelment el comportament que té l’avió real segons quina sigui l’acció del pilot sobre els comandaments. Altres simuladors utilitzats són els de tir, els de radar, els simuladors de funcionament d’un reactor nuclear, etc.
m
Electrònica i informàtica
Exterior d’un simulador de vol
© Fototeca.cat