singalès

Fixada literàriament vers el 1250, posseeix alfabet propi, que consta de 12 caràcters vocàlics i 26 de consonàntics. El vocabulari és essencialment indoari, amb manlleus del tàmil i, a partir de la colonització europea, del portuguès, l’holandès i l’anglès. Antigues inscripcions rupestres (des del 200 aC), escrites en caràcters brahmi, mostren un llenguatge molt afí als pràcrits coetanis. La primera literatura important (~1000) és formada per texts búdics. Poèticament ateny l’esplendor al s XV amb Srī Rahula i amb la poesia d’Alagiyanna. Modernament ha atès una nova importància i popularitat, sobretot per mitjà de la novel·la de W.A.Silva (1957).