A vegades, rep un ús més restringit, equivalent a ona acústica periòdica o regular, en oposició a soroll o brogit, que es refereix a una expansió acústica no periòdica. En aquest cas, el so es compon de quatre paràmetres fonamentals: durada, intensitat o amplitud, to o freqüència i qualitat o timbre. Fora de l’últim, present a totes les llengües, els altres poden, o no, tenir pertinència fonològica; per exemple, la durada en llatí, la intensitat en castellà i el to en xinès. Però, tanmateix, aquests trets compareixen alhora i varien en qualsevol emissió fònica concreta en tota llengua natural.
m
Lingüística i sociolingüística