solleric

m
Lingüística i sociolingüística

Parlar propi de Sóller, pertanyent al subdialecte mallorquí del català insular.

Dins d’aquest subdialecte es caracteritza pel tancament sistemàtic de o àtona en u (/plurá/ ‘plorar’, /kulóm/ ‘colom’), com en el català central i a les altres illes, l’absència de les palatals [k] i [g], la desaparició de la iod intervocàlica (/sées/ ‘celles’, /burbáes/ ‘burballes’), la profusió de la r uvular en un bon nombre de sollerics (deguda a les freqüents relacions comercials amb França), la variació fonètica de certs vocables (/bẹlánses/ ‘balances’, /puvíl/ ‘pubill’), així com certs mots peculiars (aubaïna 'roïna’, babaiana 'papallona’, beta 'pastera’, tipus d’embarcació)