suahili

swahili
m
Lingüística i sociolingüística

Llengua bantú parlada a la costa oriental de l’Àfrica a Tanzània (Tanganyika i Zanzíbar) i a Kenya, on és llengua oficial, a Uganda, juntament amb l’anglès, i en territoris de la regió del Congo.

La seva difusió com a llengua de relació fou fomentada per l’administració britànica, i actualment és la llengua negroafricana més estesa. D’estructura morfològica analiticoaglutinant, amb components polisintètics, ha manllevat nombroses paraules a l’àrab i al persa. El suahili estàndard correspon al dialecte de Zanzíbar. Escrit primerament en caràcters àrabs, a partir del s XIX hom hi introduí els caràcters llatins. Amb una rica literatura de caire islàmic durant l’època precolonial, s’ha desenvolupat modernament amb la multiplicació de revistes i diaris, que comprenen tots els aspectes culturals i socials.