Descendents de colons germànics arribats a partir del s. XIII, una part d’ells demanà el 1919 la incorporació de llur territori a la República Alemanya, però el tractat de Saint-Germain l’adscriví a Txecoslovàquia. Aquesta reivindicació, esmorteïda els anys vint, es revifà el 1933, que, amb el suport de Hitler, Konrad Henlein fundà el Front Patriòtic dels Alemanys Sudets, filonazi, transformat el 1935 en Partit Alemany dels Sudets (Sudetendeutsche Partei). Arran del triomf d’aquest a les eleccions legislatives del 1935, Praga féu propostes conciliadores, que Henlein rebutjà. Després d’un nou triomf a les eleccions municipals del maig del 1938, Henlein exigí l’acompliment dels “vuit punts de Karlovy Vary”, els quals, a més de l’autonomia completa, exigien de Txecoslovàquia la reparació dels hipotètics danys causats als sudets des del 1918. Aquestes peticions, sostingudes per Alemanya i refusades pel govern de Praga, foren parcialment acceptades per França i la Gran Bretanya; el primer ministre britànic, Chamberlain, amb l’anuència de París, temptà, sense èxit, una mediació entre txecs i alemanys (agost del 1938). Les entrevistes de Chamberlain amb Hitler a Berchtesgaden i Bad Godesberg (15 i 22-24 de setembre) també foren debades. Quan, després de la mobilització general decretada per Praga i l’ultimàtum del Tercer Reich a Txecoslovàquia (26 de setembre), semblava imminent la guerra, la conferència de Munic (29-30 de setembre), celebrada a proposta de Mussolini, acordà l’annexió de la regió dels sudets per Alemanya, si era ratificada per un plebiscit. Però el plebiscit no arribà a tenir lloc, car l’1 d’octubre de 1938 l’exèrcit alemany ocupà el territori, del qual, en tornar a Txecoslovàquia el 1945, fou expulsada la major part dels quasi tres milions de sudets.
f
m
Història
Entrada de Hitler al territori dels sudets
© Fototeca.cat