superstició

f
Religió

Atribució d’una força oculta i sobrenatural a objectes i esdeveniments que, per llur natura, no la posseeixen.

Difícil de definir, és un concepte relatiu i subjectiu que pot incloure des de creences en desacord amb la religió oficial fins —per a una mentalitat racionalista— la mateixa religió. En general, hom pot dir que respon a exigències que no troben satisfacció en la religió oficial o en supervivències de fases religioses anteriors. L’actitud del cristianisme ha estat, d’una banda, la de perseguir-la com a esgarriadora (prohibició de la màgia, de l’ocultisme, etc), bé que en la majoria de casos de pràctiques molt esteses (rogatives, exvots, medalles, santuaris, etc) l’ha integrada en la pròpia litúrgia.