Dins un règim d’economia pastoral i agrícola, es dedicaven al comerç i controlaven la gran ruta de les caravanes que travessava l’Àsia central. Amb la caiguda de la monarquia tibetana (segle IX dC) anaren adquirint autonomia, fins a crear (pels volts del segle XI) el regne Xixia, amb capital a Zhongxiang, i aconseguiren d’imposar llur independència a la dinastia xinesa meridional dels Song. Però, després d’una primera invasió per part de l’exèrcit de Genguis Kan (1209), el regne Xixia fou definitivament conquerit i destruït pels mongols (1227), després d’una àrdua campanya militar en la qual morí el mateix Genguis Kan. El poble tangut, de cultura mixta tibetana i xinesa i de religió budista, pertanyia a la família lingüística sinotibetana, i posseïa una escriptura derivada de la ideogràfica xinesa. La major part de la seva literatura es basava en la traducció de les obres canòniques del budisme i dels clàssics xinesos, però consta també d’algunes obres de caràcter original que daten del segle XII.
f
m
Història