En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta de tub cònic. És de fusta, sovint de ginjoler, amb un ampli pavelló i set forats digitals, més quatre o cinc de ressonància al pavelló. Antigament era feta d’una sola peça. De construcció artesanal i d’ús popular a Catalunya, és de dimensions considerables (pot tenir entre 60 cm i 70 cm de longitud, sense inxa). Per la seva sonoritat, forta i penetrant, la tarota havia estat utilitzada en actes festius i danses en espais oberts. Hi ha notícies de l’instrument des del segle XVIII, però probablement ja es tocava abans. Entrà en desús probablement a la segona meitat del segle XIX, i des del final del segle XX ha estat recuperada per músics i constructors, a partir de models antics. Probablement, la tarota fou la versió popular de la culta xeremia. Pel fet d’estar en mans de sonadors populars, illetrats en música, i de ser construïda de manera una mica menys acurada que la xeremia, rebé el nom de tarota, terme despectiu o bé indicatiu de sonoritats menys refinades. La síncope trota serveix per a designar-ne una versió pastoral o infantil feta d’escorça d’arbre cargolada, igualment de tub cònic i doble llengüeta, molt popular en diverses cultures mediterrànies i continentals europees. La seva evolució donà origen al tible i a la tenora.
f
Música