Fou creat el 1524 a la basílica de Sant Pere del Vaticà, amb la participació de Giovanni Pietro Carafa, el futur Pau IV, i altres importants personatges, per a la santificació i cultura dels seus membres i esplendor del culte. Les seves primeres cases fora d’Itàlia foren les de Madrid (1629) i de Saragossa (1631), fundades per Placido Frangipane Mirto, predicador de Felip IV de Castella, que fundà també el convent de Barcelona (1632). La casa de Nostra Senyora de l’Esperança i Sant Macià de Barcelona s’afermà durant el s XVII i s’establí a la plaça de Santa Anna (1654), on mantingué l’església fins a la desamortització i que fou finalment destruïda durant la guerra civil de 1936-39. Els capellans de la calça blanca, com eren popularment coneguts —italians al principi i després del país—, difongueren la devoció de sant Gaietà. La casa de Sant Gaietà de Palma (Mallorca) fou fundada el 1721 gràcies a l’ajuda de famílies nobles. A punt de desaparèixer l’orde d’Itàlia, fou renovat pel cardenal Vives i Tutó i hi uní la congregació de la Sagrada Família (1909, després altre cop separada), del Principat, i la mallorquina de Sant Alfons de Liguori (1910). Restaurat, l’orde donà nous membres a les cases italianes i, sota els generalats de Miquel J.Cerdà i Bartomeu Caldenteny, anà a missionar a Mèxic.
m
Cristianisme