i teixit | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

teixit

substantiu masculím
Biologia i ecologia
histologia histol
Conjunt de cèl·lules d’un organisme que tenen la mateixa funció i presenten la mateixa diferenciació morfològica.

Constitueix l’estructura fonamental de què es componen els òrgans dels animals i les plantes. A mesura que s’avança en l’escala evolutiva, hom observa la presència creixent de grups de cèl·lules que coordinen llur activitat i s’especialitzen per dur a terme funcions molt particulars. Això els comporta una diferenciació morfològica i unes característiques citològiques peculiars. Els principals teixits dels metazous són el teixit glandular, el nerviós, el muscular, el conjuntiu, l’ossi, el reticular i el fibrós. El teixit glandular és format d’agrupacions de cèl·lules epitelials amb funció secretora i amb morfologia força variable, bé que sempre presenten unes certes constants citològiques específiques, com el particular desenvolupament dels mitocondris, el reticle endoplasmàtic i l’aparell de Golgi. El teixit nerviós, el més diferenciat dels teixits animals, és constituït per neurones, amb morfologia molt característica per les llargues prolongacions que presenta (axons i dendrites), essencials per a les fibres nervioses, i els elements de sosteniment (neuròglia sota diverses formes: beina de Schwann, telòglia, micròglia, etc). Hom distingeix la substància grisa (amb els cossos de les cèl·lules nervioses) i la substància blanca (constituïda per axons i dendrites) a l’interior dels centres nerviosos i en les fibres nervioses del sistema nerviós perifèric. Aquest teixit fa la funció de recollir i conduir les excitacions generadores de l’influx nerviós. El teixit muscular és format per cèl·lules contràctils allargades que contenen miofibril·les i que es contreuen en funció de la concentració i mobilització d’ions inorgànics. El teixit conjuntiu, teixit d’unió que envolta els òrgans i que prové del mesènquima embrionari, és format per cèl·lules estrellades banyades en una substància fonamental gelatinosa travessada de fibres. Segons quina sigui aquesta substància fonamental, el teixit pot esdevenir adipós, cartilaginós, cicatricial, elàstic, esclerós, fibrós, ossi intersticial, membranós, mucós, reticular, etc. Com a propietat essencial, tenen la particularitat de poder ésser substituïts l’un per l’altre. En el teixit ossi, la substància fonamental és impregnada per un complex d’elements calcaris que el fan dur i resistent. El teixit reticular és format per cèl·lules anastomitzades que constitueixen una xarxa a la qual s’associen fibres de reticulina, que es desenvolupa al voltant dels vasos sanguinis i limfàtics. El teixit fibrós és dens, format de feixos de fibres col·làgenes encreuades, i constitueix els lligaments articulars, el derma cutani, etc. L’origen dels teixits animals es troba en els fulls embrionaris, i des de l’inici de l’ontogènesi la distribució dels diversos teixits té lloc ben aviat.

Col·laboració: 
OAg / AMH

Llegir més...