Anàlogament, els agents tensioactius disminueixen la tensió interficial dels sistemes líquids heterogenis. Des d’un punt de vista quimicofísic, els agents tensioactius són molècules hidrocarbonades lineals, substituïdes per un grup polar, de tal manera que presenten una part hidrofòbica i una d’hidrofílica, la qual cosa constitueix el fonament de llur acció, mitjançant l’establiment d’una disposició ordenada que origina la formació de pel·lícules ordenades en les interfícies i de micel·les iòniques en el si de les dissolucions (detergent). Els tipus de composts que presenten més generalment tensioactivitat són els àcids carboxílics lineals de cadena llarga, els àcids alquilsulfònics i els sulfonats, els sulfats d’alquil i les sals d’amoni quaternari. Els agents tensioactius tenen aplicació com a detergents, agents mullants, penetrants, dispersants i escumants.
m
Química
L’acció detergent d’un agent tensioactiu: formació de mícel·les i d’una pel·lícula que recobreix la taca (a dalt), dispersió del greix (al centre) i aparició de microgotes estabilitzades que formen una emulsió amb l’aigua (a baix)
© Fototeca.cat