i tibetà | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

tibetà

substantiu masculím
Lingüística i sociolingüística
lingüística ling
Llengua pertanyent al grup tibetà (o bòdic), de la família sinotibetana, parlada pels tibetans, amb nombroses variacions dialectals.

D’estructura monosil·làbica, hi predominen els grups etimològics formats per dues o tres síl·labes, amb abundor de sons palatals. Són característics els diversos nivells de tonalitat (arriben a 6 en el dialecte central) i la varietat de formes honorífiques segons la posició de l’interlocutor. Abunden els mots abstractes expressats per combinacions de dos mots. L’escriptura i la gramàtica foren elaborades per T'on-mi Sam-bho-ṭa (s VII) a partir de l’escriptura índia del període gupta posterior. Escriptura alfabètica horitzontal, d’esquerra a dreta i de puntuació intersil·làbica, consta de 30 consonants i 4 vocals. Existeix una divergència considerable entre la pronunciació i l’ortografia, que probablement reflecteix la llengua parlada del segle VII.

Col·laboració: 
RPAM
Llegir més...