El cuir o pell pot ésser tenyit amb diferents matèries colorants, però hom sol emprar actualment colorants sintètics —els anomenats també d’anilina— de caràcter iònic, l’afinitat dels quals amb el cuir depèn en gran manera del tipus d’adob i dels eventuals tractaments a què ha estat sotmès després de l’adob i abans del tenyit. Els procediments de tintura més emprats són en bombo, en pastera, a pistola i a la taula o al raspall. La tintura en bombo és la més corrent per a cuirs i pells de tota mena amb adob mineral o vegetal. Les pells i el bany de colorant entren en contacte a l’interior d’uns bombos dotats d’un ràpid moviment de rotació. La tintura en pastera és un dels mètodes de tenyir més antics, totalment artesà, i consisteix a submergir les pells dins el bany de colorant fent tot el moviment necessari a mà. Si les pells són entrades per parells adossades carn amb carn, hom pot tenyir només una cara del cuir. La tintura a pistola, que s’imposa per la seva rapidesa i simplicitat, és feta sobre el cuir o la pell secs amb màquines automatitzades de gran capacitat de producció. Es matisa fàcilment i hom pot tenyir el cuir només per una cara. La tintura a la taula o al raspall és un procediment manual per a tenyir les pells per a guanteria i a una sola cara.
f
Tecnologia