El torpede és fusiforme i sol tenir unes dimensions de fins a 8 m de longitud i 650 mm de diàmetre. Els seus elements constitutius són, de proa a popa, una espoleta, una càrrega d’uns 300 kg d’explosiu (generalment trinitrotoluè fos), un dipòsit d’aire comprimit, uns petits compartiments estancs per a la regulació de la profunditat d’immersió, un motor d’aire comprimit (d’uns 250 CV), una hèlix doble de sentits de rotació contraris i els timons de profunditat i de direcció moguts per servomecanismes accionats pel regulador de profunditat i pel mecanisme giroscòpic de la direcció, respectivament. La velocitat del torpede arriba a ésser de 45 nusos, i el seu abast, de fins a més de 20 km, i és proveït d’un sistema acústic d’autodirecció que l’orienta en la direcció d’on provenen les ones engendrades per les hèlixs de l’embarcació enemiga. En alguns torpedes la propulsió és elèctrica, la qual té l’avantatge de no deixar un solc ben definit a la superfície de l’aigua, però té els inconvenients d’ésser d’abast més petit. Els antecedents històrics dels torpedes poden ésser fixats al s XVI en la idea dels brûlots , malgrat que aquests no fossin ni autopropulsats ni submarins. El pas següent, tampoc submarí, fou una petita embarcació, ideada el 1860 pel capità de navili austríac Luppis, moguda per una hèlix accionada per un mecanisme de rellotgeria i proveïda a proa d’una càrrega que explotava per percussió. El primer torpede pròpiament dit, autopropulsat i submarí, fou projectat i construït el 1866 pel britànic Robert Whitehead, que s’havia associat amb Luppis. Des d’aleshores, l’evolució dels torpedes ha estat ininterrompuda, i tingueren una importància molt considerable a la Segona Guerra Mundial.
m
Transports
Militar
Tall transversl d’un torpede: 1, càrrega explosiva; 2, espoleta; 3, regulador de profunditat; 4, motor; 5, hèlix; 6, timó de direcció; 7, timó de profunditat; dipòsit de combustible; 9, cambra d’aire
© fototeca.cat