Zona de transició entre el nord-occidental i el valencià, comparteix trets del primer (llac 'llot’, eixalavar 'rentar per primera vegada’) i del segon (carrasca 'alzina’, boçar 'vomitar’). Empra l’article lo, los, la desinència -o de primera persona (canto) i l’imperfet de subjuntiu per al manament negatiu (no ho provessis 'no ho provis’). Són mots peculiars caro 'ocell de presa’, nyafla 'taca’, bancal 'davantal de pagesa’, etc. No manquen els arabismes (cadap 'mesura d’oli’), així com alguns mossarabismes (atxeu 'esquer dels ocells’).
m
Lingüística i sociolingüística