OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

elements de transició

substantiu masculím
pluralpl
Química
química inorgànica quím inorg
Denominació genèrica dels elements que, sia en l’estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb capes d o f parcialment ocupades.

D’acord amb aquesta definició, existeixen 55 elements de transició, que es classifiquen en elements de transició principals o del bloc d, constituïts per les sèries que van de l’escandi al coure (primera sèrie de transició), de l’itri a l’argent (segona sèrie de transició) i la que comprèn el lantà i els elements que van de l’hafni a l’or (tercera sèrie de transició) i elements de transició interna o del bloc f, constituïts per la família dels lantànids o primera sèrie de transició interna, que va del ceri al luteci, i la família dels actínids, o segona sèrie de transició interna, que va del tori al lawrenci. Els elements de transició presenten una sèrie de característiques comunes: tots són metalls, amb accentuat caràcter metàl·lic, que poden formar aliatges entre ells i amb altres metalls; són, molt sovint, accentuadament electropositius; presenten, en general, valència variable i molts de llurs ions són acolorits; i a causa de l’existència de capes parcialment ocupades, donen lloc a composts paramagnètics i presenten una gran tendència a la formació d’ions complexos.

Llegir més...