trompa

f
Química

Aparell que serveix per a practicar el buit en un sistema tancat per mitjà d’un fluid, generalment aigua o mercuri.

La trompa d’aigua consisteix en un tub amb una desviació en T, just sobre el qual hi ha una peça en forma d’embut que dificulta el pas de l’aigua, amb la qual cosa, i per l’efecte Venturi, l’aire del sistema és aspirat cap a l’exterior a través de la desviació.