OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

txibtxa

Nom castellà dechibcha (es)
substantiu masculím
substantiu femeníf
Història
Nom castellà dechibcha (es)
història hist
Individu d’un poble amerindi precolombí que habitava als altiplans del massís oriental dels Andes colombians (actuals departaments de Cundinamarca i de Boyacá).

Habitaven en pobles envoltats d’estacades, i llurs construccions eren de canya i fang, sovint adornades exteriorment amb làmines d’or. Agricultors sedentaris, conreaven patates, blat de moro i llegums. Classes especialitzades es dedicaven a l’orfebreria i a la terrisseria; les filigranes d’or, les làmines, les estatuetes i les peces de ceràmica, constitueixen l’únic llegat d’aquesta gran cultura. La font de riquesa principal eren els jaciments de sal gemma, que exportaven fins al Perú i l’istme de Panamà; la intercanviaven sovint amb l’or, que explotaven els quimbayas del Cauca. El sistema polític era teocràtic: els càrrecs de cap i de sacerdot eren hereditaris (per línia materna); els cacics més poderosos, sobretot el zipa de Bogotà, eren considerats divins. L’esplendor i la riquesa del zipa és a l’origen de la llegenda d'Eldorado. En temps de la conquesta castellana (1536), eren en plena expansió política, amb tendència a la unificació territorial, i constituïen dos estats principals. No oferiren gaire resistència, i sota l’autoritat repressiva dels encomenderos llur cultura declinà aviat, i la llengua pròpiament txibtxa havia desaparegut ja al s XVIII.

Col·laboració: 
CHu / JTR

Llegir més...