OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

ucraïnès | ucraïnesa

substantiu masculím
substantiu femeníf
Etnologia    Història
història hist i etnologia etnol
Individu d’un poble eslau que viu majoritàriament a l’actual estat d’Ucraïna i que parla una llengua eslava del grup oriental.

Fora d'aquest país destaquen, en primer lloc, les comunitats ucraïneses als diversos estats sorgits de l’antiga URSS, especialment a Rússia (prop de 2 milions), Moldàvia (370.000), el Kazakhstan (330.000), Bielorússia (130.000), els països bàltics (130.000) i l’Uzbekistan (100.000). Hi ha també ucraïnesos en zones de Polònia (230.000), Romania (63.000) i Eslovàquia (32.000) frontereres amb l’actual estat d’Ucraïna. De la diàspora, destaquen sobretot les comunitats del Canadà (250.000) i dels EUA (150.000). Els ucraïnesos pertanyen a l’Església ortodoxa ucraïnesa (dependent del patriarcat de Moscou) o són catòlics de ritu ortodox (uniates). Els ucraïnesos comparteixen bona part dels seus orígens amb els russos i els bielorussos. Tots ells tenen com a antecedents els varegs (vareg), anomenats també russos (rus), que s’establiren a les terres meridionals del que fou posteriorment el regne de Kíev i es fusionaren amb les tribus eslaves. Aquesta terra fou anomenada Rus, nom convertit en Rutènia (a partir del llatí), denominació emprada per Roma i per l’imperi austrohongarès per a designar Ucraïna, i en Rússia (a partir del grec Rōssía), que acabà designant les terres de l’antiga Moscòvia. D’ençà del segle XVII hom parlà de “grans russos” (els habitants de les terres del nord) i de “petits russos” (ucraïnesos) i “bielorussos”. Una altra denominació, “ucraïnès”, començà a ésser emprada sobretot a partir de la formació del principat de Moscou (però apareix ja en cròniques del segle XII), i acabà designant els habitants originals de l’antiga Rus, del regne de Kíev. Ucraïna (de kraj, ‘país’) significa ‘terra fronterera’, ‘marca’, i ucraïnès, l’habitant d’aquestes terres.

Col·laboració: 
SJV

Llegir més...