uitoto

witoto, huitoto
f
m
Etnologia

Individu d’un grup etnicolingüístic de l’Amazònia colombiana que habita als boscs entre les conques del Putumayo i el Yapura.

D’origen obscur, hom sol assimilar-hi els bora o miranha, els andoke, els orejón, els filita, els araye i altres grups menors establerts a les conques del Putumayo, l’Apaporis i el Caquetá. En constant regressió, actualment no sobrepassen de gaire el miler. Entre els elements característics, es destaquen les hamaques d’escorça, la nuesa de les dones, la manca de teixits, les deformacions cranials i el canibalisme ritual a costa dels enemics morts. Habiten en cabanes col·lectives i practiquen el xamanisme.