Aquesta especialització els ha dotat de considerables modificacions adaptatives, bàsicament en la dentadura, que presenta una gran reducció dels maxil·lars i les dues incisives superiors molt robustes i tallants, aptes a clavar-se a la pell d’animals grossos, i les canines també robustes i tallants; el gènere Desmodus té 20 dents, i Diphylla en té 26. Els llavis, en aplicar-los sobre la ferida feta amb les dents, constitueixen una ventosa amb la qual xuclen la sang. Nocturns i lucífugs, són preferentment troglòfils, bé que habiten també a les construccions abandonades o enderrocades. Solen viure en colònies poc nombroses i poc compactes, sovint associats a diverses espècies de ratapinyades. S'alimenten de la sang dels vertebrats superiors homeoterms, especialment els mamífers grossos, com els bòvids, els èquids i els porcins, i fins i tot l’home, dels quals solen atacar les zones de pell més fina (el musell dels bòvids, les orelles i l’espatlla dels èquids, les mamelles de les truges, els dits dels peus, les mans i la cara dels homes). Poden absorbir, en una sola nit, uns 15 cm3 de sang, però eventualment en poden prendre quantitats superiors al seu mateix pes, i solen mossegar regularment la mateixa víctima, eventualment tornant a obrir la ferida feta anteriorment. La saliva té propietats anticoagulants, i la digestió pot arribar a durar 10 hores. Ultra els danys que poden causar al bestiar, són molt perillosos per la gran quantitat de malalties que propaguen, entre les quals hi ha la ràbia. Al gènere Desmodus pertanyen D.rotundus, d’uns 9 cm de longitud i uns 30 cm d’envergadura, el més comú dels vampirs, que habita des del nivell de la mar fins a uns 2 500 m d’altitud, i D.youngi, més petit, que habita fins a uns 1 000 m d’altitud, i entre els del gènere Diphylla destaca Diphylla ecaudata. Són de distribució tropical americana.
m
Zoologia