i vàndal | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

vàndal | vàndala

substantiu masculím
substantiu femeníf
Història
història hist
Individu d’un poble germànic que, al començament de l’era cristiana, era instal·lat a la vora esquerra del curs mitjà del Vístula.

Dividit en silings i asdings, s’establí a Moràvia al sII, i després a la Pannònia septentrional. L’any 401, barrejats amb els sueus i els alans, avançaren vers el Rin, el travessaren per Magúncia i s’escamparen per la Gàl·lia. El 408 intentaren de forçar els passos dels Pirineus orientals, però foren rebutjats per Dídim i Verinià. Potser llavors hi deixaren algun nucli que segurament donà nom a Campdevànol (Camp del Vàndal). L’any següent aconseguiren de travessar els Pirineus centrals i occidentals i ocuparen zones diverses de la península Ibèrica. Els vàndals silings s’establiren a Andalusia, on foren destruïts pel visigot Vàlia, d’acord amb els romans, en 416-418. Els vàndals asdings començaren ocupant la meitat septentrional de Portugal, i el 425 prengueren Sevilla i després Cartagena, on s’apoderaren d’una flota romana, amb la qual saquejaren les Balears a les ordres de Gunderic, el 426. Amb Genseric, germanastre i successor d’aquest, s’establiren al N d’Àfrica el 429, especialment a la regió de Cartago, en nombre d’uns 80 000. Des d’allà, el 445 s’apoderaren de les Balears, Còrsega, Sardenya i Sicília. El 455 saquejaren Roma. Belisari, general de l’emperador Justinià, destruí llur regne i n'incorporà els territoris a l’Imperi d’Orient el 534.

Col·laboració: 
MCA
Llegir més...