i verb | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

verb

substantiu masculím
Gramàtica
gramàtica gram
Categoria gramatical, nucli del predicat o sintagma verbal, que expressa existència, estats, accions, processos o modificacions d’un subjecte o sintagma nominal.

verb Paradigma de la conjugació regular
És la categoria del fenomen, la que situa el subjecte en el temps, accident o morfema característic del verb; a més, el verb també és marcat pels morfemes de persona, nombre, aspecte, mode i veu. Aquests morfemes fan del verb una part variable de l’oració i constitueixen la seva conjugació, en flexionar-se el radical (element que conté la significació lexical del mot) o el tema verbal amb les desinències o terminacions, que donen lloc a les distintes formes de cada paradigma. Els modes personals del verb són indicatiu, subjuntiu i imperatiu, més les formes no personals de l'infinitiu, el gerundi i el participi. L’indicatiu té els temps present, pretèrit —imperfet i perfet— futur i condicional; el subjuntiu té el present i el pretèrit imperfet; l’imperatiu té un sol temps. Els temps de l’indicatiu i el subjuntiu, amb les formes no personals de l’infinitiu i el gerundi, tenen els corresponents temps composts, constituïts per les formes simples del verb auxiliar haver (o ésser, algunes vegades dialectalment) i el participi de cada verb. El verb català es classifica en tres conjugacions, segons la terminació de la forma no personal de l’infinitiu. Aquestes terminacions distintives de les tres conjugacions són: 1a, -ar (cantar); 2a, -re (àtona) (perdre), -er (àtona) (témer), -er (tònica, amb e oberta) (haver, poder, saber, soler, valer, voler) i -r (dir, dur, fer); 3a, -ir (llevat de dir) (servir, dormir). Els verbs citats en els dos darrers grups de la segona conjugació són tots els que integren aquests grups. La majoria de verbs de la tercera conjugació prenen l’increment incoatiu -eix- en les persones del singular i la tercera del plural dels presents d’indicatiu i de subjuntiu i les corresponents de l’imperatiu: serveixo, serveixi. Molts verbs irregulars presenten diverses alteracions en les terminacions o en el radical.

Col·laboració: 
JBru

Llegir més...