volca

f
m
Història

Individu d’un poble celta, originari del SE de Germània, que s’establí (~500 aC) a la Gàl·lia Narbonesa.

Entre el 218 i el 105 aC se separaren en dos grups: els volcae arecomici, que habitaven a l’actual baix Llenguadoc, amb capital a Nemausus (Nimes), i els volcae tectosages, establerts entre Tolosa i Narbona. Aquests darrers sembla que estan en relació amb els tectosages de Galàcia.