wichita

*

f

m

Etnologia

Individu d’un poble amerindi, de llengua caddo, que habitava el territori comprès entre la conca mitjana de l’Arkansas (Kansas) i la del Brazos (Texas).

Actualment estan relegats (en restaven uns 700 l’any 1995, dels quals només 38 parlants de la llengua wichita) a les reserves d’Oklahoma occidental. Agricultors sedentaris, es dedicaven també a la caça del bisó. Habitaven en wigwams comunitaris, no tenien organització en clans i practicaven la inhumació.