Als Països Catalans, reberen el nom d'indians o americans els catalans que marxaren a terres americanes durant la primera meitat del segle XIX i que retornaren a la seva localitat d'origen, generalment havent-hi fet fortuna. Solien marxar de joves, preferentment, de les comarques costaneres, i s'instal·laven a les colònies d'ultramar, especialment Cuba, Puerto Rico, el Brasil, l'Argentina i Mèxic, on feien fortuna en negocis relacionats amb el tabac, el sucre, el comerç, etc. Amb la riquesa aconseguida encarregaven la construcció de mansions sumptuoses a les seves viles natals, i a la vegada invertien en la indústria i el comerç català i feien donacions benèfiques. Alguns dels indians més destacats foren J. Xifré i Casas, A. Mundet, N. Font, J. Güell i Ferrer, F. Gumà i Ferran, etc.
A Catalunya es creà la Xarxa de Municipis Indians, una associació cultural constituïda pels municipis que comparteixen un passat i un patrimoni cultural relacionat amb el continent americà (Arenys de Mar, Begur, Blanes, barri de Sant Andreu de Barcelona, Cadaqués, Calonge, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Sant Pere de Ribes, Palafrugell, Torredembarra i Vilanova i la Geltrú); en algunes d'aquestes localitats s'hi celebren festes i fires que tenen com a tema central els indians.