Els aeròfons del primer grup, els més nombrosos i que corresponen poc més poc menys als conceptuats segons la tradició orquestral com a instruments de vent, hom els classifica segons la manera que tenen de produir la vibració de l’aire, bé sigui per la posició i l’obertura dels llavis de l’instrumentista sobre l’embocadura ( trompetes ), per l’acció d’un bisell que divideix el flux d’aire a l’entrada del tub ( flautes ) o mitjançant una llengüeta que vibra entre els llavis de l’instrumentista ( instruments de llengüeta ). Les trompetes poden ésser d’embocadura semiesfèrica (trompeta, trombó, etc) o en forma d’embut (trompa, tuba wagneriana, etc). Les flautes poden ésser de bec (flauta dolça, flabiol, etc) o travesseres —amb orifici lateral— (flauta, flautí, etc). Els instruments de llengüeta poden tenir-la senzilla (clarinet, saxòfon, gaita, etc) o doble (oboè, corn anglès, fagot, etc).
m
adj
Música