i agència de premsa | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

agència de premsa

substantiu femeníf
Periodisme
periodisme period
Organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals als llocs on es produeixen els esdeveniments, i les classifica i transmet a les empreses subscrites (periòdics, emissores de televisió i de ràdio, etc).

Segons les èpoques i els països ha rebut d’altres denominacions, com agència telegràfica , agència de notícies , agència d’informació , agència periodística o agència informativa . La seva aparició coincidí amb el desenvolupament del fenomen informatiu a mitjan s XIX, quan a la necessitat per part dels diaris de donar una informació cada cop més ràpida i completa s’oposà la impossibilitat de disposar d’una xarxa de corresponsals escampats per tot el món i de mitjans suficients per a rebre'n una informació ràpida. Així, als primers temps, a l’inici de la revolució industrial, la notícia fou una mercaderia explotable segons el valor que tenia per al receptor. L’antecedent més immediat pot ésser datat entre el 1830 i el 1840, quan el francès Charles Havas reuní diverses velles empreses de distribució de correspondència i començà a transmetre notícies de la borsa de Londres a diversos bancs, empreses comercials i periòdics, a través de coloms missatgers. D’aquesta manera nasqué la primera agència informativa: la Havas, que més tard fou substituïda per l’Agence France-Presse. El sistema de coloms fou succeït pel telègraf, perfeccionat, més tard, per mitjans electrònics de transmissió. Conforme a llur organització, les agències poden ésser privades, cooperatives o estatals i, si atenem el material periodístic que distribueixen, poden ésser d’informació especialitzada, gràfiques (dibuixos, fotografies, còmics, etc) i d’articles. Pel caràcter de la informació i l’àmbit que cobreix llur xarxa informativa, poden ésser mundials i regionals o estatals. Només cinc agències tenen avui caràcter mundial: l’Associated Press (AP), nord-americana, fundada el 1848; la Reuter, anglesa, fundada el 1850; la United Press Internacional (UPI), nord-americana, fundada el 1907; la soviètica TASS, fundada el 1918 i reconvertida arran de la desaparició de l’URSS (1991) en agència també estatal de Rússia amb el nom d’ITAR-TASS, i l’Agence France-Presse (AFP), francesa, fundada el 1944. Únicament les potències mundials disposen de les grans fonts d’informació, i els altres països depenen d’una o d’algunes d’aquestes agències. Les despeses que comporta disposar d’una agència d’informació mundial han motivat que les agències tendeixin a dependre dels grans monopolis financers. A l’interior de gairebé tots els estats organitzats funcionen les agències anomenades d’informació nacional. Moltes d’elles —com és el cas de l’EFE a Espanya— tenen establerts contractes amb les agències mundials a fi de distribuir dins el respectiu estat les notícies procedents de l’estranger. Les agències espanyoles són, a més de l’agència EFE, que fou fundada el 1938, Logos, Europa Press, Mencheta (del 1882, la més antiga), Central Press, Colpisa, Euskadi Press, Iberia Press i Multipress.

Col·laboració: 
JMCG

Llegir més...