ainu

f
m
Etnologia

Individu d’un grup ètnic de raça ainuida de l’Àsia oriental (uns 17.000 individus) que habita en diverses illes septentrionals del Japó (Sakhalin, Hokkaidō).

Els ainus actualment practiquen l’agricultura, però llur base de subsistència tradicional era la pesca, i, secundàriament, la caça i la recol·lecció. Vivien formant petits poblats, en barraques rectangulars de fusta i fibres vegetals. Es vestien amb túniques de fil d’escorça, i, a l’hivern, amb pells. La unitat social bàsica era la família. Un cap elegit per un consell de vells governava els poblats. Sovintejava el matrimoni poligin. De religió animista, destacava el culte a l’os, objecte de diversos rituals. Actualment els ainus es troben gairebé del tot assimilats als japonesos.