anglicisme

m
Lingüística i sociolingüística

Mot anglès (o el seu calc semàntic) incorporat en una altra llengua.

L’alt nivell demogràfic d’angloparlants, l’expansió comercial, política i científica del món anglosaxó, l’activitat de les agències de premsa, la profusió d’esports arrelats entre els anglosaxons, etc, han determinat la introducció d’un bon nombre d’anglicismes en les principals llengües de cultura occidentals: vagó, tramvia, futbol, basquetbol, interviu, repòrter, iot, míting, líder, bistec, rosbif, confort , etc. És possible que sorge , soldat (sentit despectiu), home dolent, sigui un préstec directe (provinent de soldier ) a causa dels contactes militars amb els anglesos. A Menorca, la dominació britànica del s XVIII donà entrada, a través del llenguatge oral, a un esplet de mots anglesos, especialment a Maó, convertida en capital administrativa de l’illa: escrú ( screw ) ‘pern’, mèrvol ( marble ) ‘bala de jugar’, moguin o mòguini ( mahogany ) ‘caoba’, xoc ( chalk ) ‘guix per a escriure’, etc.