i anglonormand | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

anglonormand

substantiu masculím
Lingüística i sociolingüística
lingüística ling
Dialecte antic de la llengua d’ oïl , trasplantat a Anglaterra després d’ésser conquerida pels normands (1066).

A la base lingüística normanda se superposà una capa angevina, barreja que veié sovint diluïts els trets específics per la imitació del francès continental i la influència de la llengua literària. Són coneguts més de 400 texts anglonormands, entre els quals figura el manuscrit d’Oxford de la Chanson de Roland . Caracteritzen el dialecte la desaparició precoç de les dentals intervocàliques i de la declinació, l’ús de u per u, o i eu , l’aparició de u davant n ( aunt , francès antic ante ) i l’abundor d’arcaismes i anglicismes.

Llegir més...