L’emissió d’aquestes ones és aconseguida quan hom fa circular per l’antena transmissora un corrent elèctric que indueix al seu voltant un camp elèctric i un altre de magnètic (ona electromagnètica) que s’estén per l’espai i, si troba una antena receptora, hi indueix un corrent elèctric similar a l’original. Així, doncs, l’antena és un dispositiu que transfereix l’energia elèctrica de transmissor a l’aire, en forma d’energia electromagnètica, i de l’aire al receptor, novament en forma d’energia elèctrica. Els paràmetres que defineixen una antena són: la impedància (relació entre la tensió aplicada i el corrent que hi circula), el guany (que hom acostuma a mesurar prenent una antena patró com a referència i que és la relació de l’energia transmesa o rebuda per ambdues per a una determinada potència aplicada) i la directivitat (propietat de transmetre o rebre amb més guany en una o diverses direccions). La directivitat és expressada mitjançant el diagrama de radiació, que mostra el guany de l’antena en funció de la direcció. Les antenes que presenten unes característiques de radiació més o menys uniformes en totes direccions són dites omnidireccionals, mentre que les previstes per a emetre o rebre en una direcció determinada són dites direccionals o directives. Existeixen diversos tipus d’antenes les formes i dimensions de les quals depenen de l’ús, de la freqüència de les ones, del tipus de transmissió, etc. Les diferències existents entre les antenes utilitzades en el camp de les comunicacions espacials per a efectuar operacions de telemetria, telecomandament i localització, i les terrestres normals són motivades principalment per les condicions de servei, tals com la diferència de l’ordre de distàncies emissor-receptor i la presència d’interferències naturals. Quan l’antena es troba a bord d’un vehicle espacial cal afegir-hi la limitació de massa i de l’energia disponible. En funció del grau d’estabilitat de l’orientació del vehicle, són utilitzades antenes més o menys direccionals, puix que, quan el vehicle no té una posició estable, l’antena ha d’ésser omnidireccional. Pel que fa a les antenes situades al sòl i destinades a enviar ordres al vehicle o a rebre'n informació radiada, generalment són direccionals del tipus helicoidal o amb reflector parabòlic.
f
Tipus d'antenes
© Fototeca.cat