Era cavaller de l’orde d’Alcántara. Fou membre del consell suprem de la inquisició i del consell dels ordes militars. Al començament de la Guerra dels Segadors (1640) es trobava a Barcelona, quan la seva casa fou l’objectiu d’un dels avalots populars que seguiren el Corpus de Sang; secundà els intents de la seva mare per tal d’aconseguir la pau entre Madrid i Barcelona. Tanmateix, fou empresonat (1641), juntament amb el seu germà Pere Antoni, com a garantia de la llibertat dels ambaixadors del Principat i de Barcelona a la cort de Madrid. El 1642 passà a Madrid i col.laborà, des d’aleshores, activament, en la campanya de l’exèrcit castellà contra Catalunya: el mateix any fou nomenat general de les galeres armades a València per a reforçar l’armada de Felip IV i, el 1644, acompanyà el rei a Lleida, després de la retirada de l’exèrcit francès. L’any 1647 fou creat cardenal diaca per Innocenci X.