Estigué al servei, com a conseller, del shōgun Tokugawa Ienobu i del seu fill Ietsugu, i, més tard, es retirà per lliurar-se a l’estudi i a la redacció de més de 300 obres. Són principalment remarcables dos llibres històrics, Han Kampu (1702) i Tokushiyoron (1712). És d’un interès especial Seiyo Kibun (1715), relació de les converses tingudes amb un missioner italià, on mostra el seu coneixement d’Occident. Escriví una autobiografia, Oritaku Shibanoki (1716).