Pertanyia a una família benestant i de tradició carlina; el seu pare, armador, que fou alcalde d’Abando i representant d’aquesta població a les Juntes de Guernica, participà activament en la preparació de l’aixecament (1872) del pretendent Carles VII. Sabino de Arana s’inicià en les idees nacionalistes el 1882, influït pel seu germà Lluís. En 1883-88 estudià a Barcelona part de la carrera de dret; l’elecció de Barcelona (el País Basc no tenia universitat) fou motivada, sens dubte, per raons d’afinitat amb el moviment catalanista. En retornar a Bilbao, es presentà, en oposició amb Miguel de Unamuno i Resurrección M. de Azkue, per a la càtedra de llengua basca acabada de crear a l’Institut de Bilbao, que fou concedida al darrer dels citats. Des d’aleshores es dedicà plenament a definir i propagar el nacionalisme basc, al qual donà el seus primers fonaments teòrics, que resumí en el lema Jaungoikua eta Lagizarra (‘Déu i Llei vella’), tot unint la tesi de la independència per a Bascònia amb una rígida confessionalitat religiosa i amb una posició de marcat caràcter burgès enfront del problema social. El seu proselitisme es projectà en el llibre Bizkaya por su independencia (1892), el seu escrit polític fonamental, i en diverses publicacions periòdiques ( Bizkaitarra , Baserritarra , Euzkadi , La Patria ), així com en treballs de revaloració de la cultura autòctona, sobretot lingüístics: Gramática elemental del euzkera bizkaino (1888, incompleta), Lecciones de ortografía del euzkera bizkaino (1896), obra que establí el sistema ortogràfic que ha prevalgut en part en la literatura basca de la zona peninsular. El 1900 es casà amb Nicolasa de Atxikallende Iturri. En 1895-96 i el 1902 fou empresonat per motius polítics.
Sabino de Arana Goiri
© Fototeca.cat
Polític basc, fundador del nacionalisme basc.