pou artesià

m
Geologia

Estructura d’un pou artesià

© fototeca.cat

Pou en el qual l’aigua que hi ha en profunditat es troba a una pressió hidràulica suficient per a obligar-la a pujar fins a sobrepassar la superfície.

Les capes artesianes es formen en estructures geològiques apropiades, tant en les sinclinals com en les monoclinals. Les condicions necessàries perquè es produeixin pous artesians són: un aqüífer inclinat i limitat per sobre i per sota per capes que el tanquin hermèticament; que les vores de l’aqüífer a la superfície es trobin a una altura suficient per a proporcionar la pressió hidroestàtica necessària; pluja suficient per a subministrar l’aigua adequada; absència d’altres sortides de l’aigua que no sigui a través dels pous. L’aigua, en penetrar a les capes permeables es dirigeix vers els punts més baixos, omple tot l’aqüífer i dóna pressió a l’aigua. El nivell d’aflorament superior assegura l’alimentació de la capa (àrea d’alimentació) i el nivell inferior és el de pressió màxima (àrea de descàrrega). En una estructura sinclinal és freqüent l’aigua artesiana; en una monoclinal pot ésser produïda, si hi ha alternança de capes permeables i impermeables i, en aquest cas, s’acumula en punts d’estructura fallada en la qual la base impermeable de la capa aqüífera coincideix amb el pla de falla. L’alçària de l’aigua varia segons el nivell piezomètric; té tendència a arribar fins al nivell de l’àrea d’alimentació per la llei dels vasos comunicants, però no hi arriba a causa de la pèrdua de càrrega. Els primers pous artesians foren excavats a Artois (França) durant el s XII. Altres exemples de conques artesianes són les de Londres, Dakota i Moscou, i la més extensa és la de Queensland (Austràlia). Els oasis són sovint punts en què les capes artesianes deixen escolar les aigües a la superfície.