En el plasma sanguini, i circulant lliurement, hi ha diversos anticoagulants, com l’antitromboplastina, l’antitrombina, etc. En certes situacions patològiques hom pot trobar, també en el plasma, d’altres anticoagulants o taxes anòmales dels habituals. Ultra aquests anticoagulants produïts pels organismes, n'hi ha d’altres, de procedència diversa, emprats en farmàcia. L’oxalat i el citrat sòdics, per exemple, actuen respectivament desionitzant i precipitant el calci (factor IV de la coagulació); no poden ésser utilitzats en terapèutica per la seva toxicitat, però hom els fa servir per a mantenir la sang fluida fora del cos. D’altres ofereixen un marge de seguretat suficient per a ésser usats in vivo , com l’heparina, la qual anul.la l’acció de la trombina en el procés de la coaagulació, i les dicumarines, d’estructura semblant a la vitamina K, però d’efectes contraris, que actuen en el fetge i hi interfereixen la producció de la protrombina (factor II), del factor VII, del factor IX i del factor X de la coagulació.
m
Biologia
Farmàcia
Representació gràfica i percentatge dels valors del temps de protrombina en l’individu normal (puntejat) i en el pacient en tractament anticoagulant (ratllat). La fletxa puntejada indica el desplaçament des de la zona dels valors normals de l’individu sa a la zona òptima per a la terapèutica de l’individu en tractament. La progressió a nivells més baixos (fletxa ratllada) és perillosa i cal reduir la medicació
© fototeca.cat