De l’anàlisis de la radiació β emesa pels elements radioactius naturals hom conclogué que es tractava d’electrons, però més exactament, cal distingir entre les emissions β- i β+. Ambdós processos són decaïments o desintegracions d’un nucleó: l’emissió β- (electró) té lloc quan un neutró es transforma en un protó i un antineutrí i l’emissió β+sup; (positró) quan un protó es transforma en un neutró i un neutrí. Electró i antineutrí, d’una banda, i positró i neutrí, d’una altra, comparteixen aleatòriament l’energia de l’emissió, i resulta que l’espectre d’energies de l’emissió β és continu, amb valors compresos entre 0 i un valor màxim, definit per la diferència entre les energies d’enllaç del nou nucli format i de l’inicial. Hom pot considerar també la captura electrònica, en que un electró orbital és capturat per un protó del nucli i en resulta un neutró i un neutrí, com un tercer tipus de desintegració β. El motiu que incita l’emissió β és la tendència dels nuclis atòmics cap a una estabilitat consistent en una relació nombre de neutrons/nombre de protons favorable. La interacció feble és la responsable de la desintegració β.
f
Física