Aquesta designació no solament fou aplicada a la branca alemanya de la família sorgida de l’infant Ferran (a qui l’emperador Carles V, el seu germà, lliurà a la dieta de Worms, el 1521, l’herència austríaca), sinó també a la branca hispànica descendent de Carles V, del qual heretà les corones de Castella, de Catalunya-Aragó i de Borgonya. Aquesta branca s’extingí amb la mort de Carles II el 1700 sense descendència masculina, i la primera, amb Carles VI, que morí el 1740, igualment sense descendència masculina (i que entre el 1705 i el 1725 fou rei de les corones de Castella i de Catalunya-Aragó en disputa amb Felip de Borbó —Felip V d’Espanya—). A Alemanya, la casa d’Àustria continuà amb una nova dinastia: la dels Habsburg-Lorena, pel matrimoni de Maria Teresa, filla de Carles VI, amb Francesc Esteve de Lorena (emperador Francesc I), la qual durà fins el 1918.
Sobirans de la corona catalanoaragonesa de la casa d’Àustria
- 1519-1556 Carles I (emperador del Sacre Imperi amb el nom de Carles V)
- branca hispànica
- 1556-1598 Felip I (rei de Castella amb el nom de Felip II)
- 1598-1621 Felip II (rei de Castella amb el nom de Felip III)
- 1621-1665 Felip III (rei de Castella amb el nom de Felip IV)
- 1665-1700 Carles II
- branca germànica
- 1705-1725 Carles III (en disputa amb Felip de Borbó; emperador del Sacre Imperi amb el nom de Carles VI)
- 1519-1556 Carles I (emperador del Sacre Imperi amb el nom de Carles V)
- branca hispànica
- 1556-1598 Felip I (rei de Castella amb el nom de Felip II)
- 1598-1621 Felip II (rei de Castella amb el nom de Felip III)
- 1621-1665 Felip III (rei de Castella amb el nom de Felip IV)
- 1665-1700 Carles II
- branca germànica
- 1705-1725 Carles III (en disputa amb Felip de Borbó; emperador del Sacre Imperi amb el nom de Carles VI)