Farīd al-Dīn ‘Aṭṭar

(Nīšāpūr, Khorassan, aprox. 1140 — La Meca, aprox. 1220)

Escriptor i místic persa.

El seu sobrenom ‘Aṭṭār, que significa adroguer, sembla indicar que era metge o farmacòleg de professió. A través de nombrosos viatges conegué Síria, Egipte, l’Índia i el Turquestan. ‘Aṭṭār és considerat un dels místics més importants de l’islam. La seva fama és deguda a un llarg poema místic, Manṭiq al-ṭayr (‘El llenguatge dels ocells’), on explica al·legòricament el viatge de trenta ocells (que representen altres tantes ànimes) cercant l’ocell místic Sīmurġ (Al·là); després de passar set valls (els set estats de la mística) veuen que en realitat era a ells mateixos que cercaven. Escriví, a més, una obra en prosa, Taḏkīrat al-awliyā' (‘Biografies dels santons’), recull d’anècdotes de diversos místics musulmans, i l’obra didàctica Ilahī Namā (‘Llibre diví’).